La tradició del pastís de casament apareix a l’antiga Roma. Es preparava un pà gran per ser compartit durant el banquet. El nuvi era qui gaudia del primer mos i els trossos restants es repartien entre els assistents, que el consideraven símbol d’abundància.
Durant el s.XVIII, els convidats britànics lliuraven als nuvis unes galetes a les quals es van anar afegint fruites o fruits secs. Totes elles s’anaven apilant en forma de piràmide: si els nuvis aconseguien besar-s’hi, abans de repartir les porcions, tindrien bona sort.
Un reboster francès, va pensar que si afegien sucre guanyarien consistència. Així que va crear un pà de pessic molt més gran a la seva base per formar aquesta piràmide a la qual es van anar incorporant altres ingredients com crema, sucre glas i detalls decoratius. Va ser, sens dubte, la base del pastís de casaments actual.
El pastís de casaments ha passat per diverses etapes fins a convertir-se en un dels instants més esperats pels convidats, i per descomptat, pels recent casats; és tot un ritual dolç.
L’estètica tradicional del pastís és la clàssica de diversos pisos, coronada per un parell de ninots que representen els nuvis.
Actualment, els pastissos de casament són autèntiques obres d’art d’alta costura. Se segueixen les darreres tendències i es personalitzen al més mínim detall, segons els desitjos dels nuvis, podent-se adaptar a al·lèrgies o intoleràncies. Pel que fa a sabors, hi ha una varietat molt àmplia que sorprendrà els paladars més exquisits dels nostres convidats.una varietat molt àmplia que sorprendrà els paladars més exquisits dels nostres convidats.
Us ve de gust provar?
