Els perses i els egipcis regalaven ous per celebrar la primavera, donar sort i celebrar l’arribada de la primavera i tornar d’una vida nova.
Els romans van començar a regalar o trencar ous acolorits per purificar l’ambient el dia
de la primavera o els oferien a la deessa de l’agricultura.
A l’Edat Mitjana, l’Església catòlica va prohibir el consum d’ous durant la Quaresma,
el període de privació just abans de la Pasqua. No obstant, com que les gallines seguien posant ous i n’hi havia massa, la gent es va acostumar a decorar els que no es consumien per regalar-los.
L’ou és un símbol de fecunditat i vida. La seva forma ovalada, que simbolitza l’infinit, representa el renaixement i regeneració del cicle de la vida. A la religió cristiana, els ous representen també la resurrecció de Crist, que se celebra a la Pasqua.
A mesura que el cacau es tornava més accessible, va sorgir la idea de buidar els ous
per farcir-los de xocolata.
Els xocolaters i pastissers van començar a preparar ous, gallines i fins i tot conills de xocolata. Més tard, deixant-se emportar per la seva imaginació, van ampliar la seva oferta proposant nous animals com el peix o l’ànec, formant així tot un corral d’animals de xocolata.
