La tonya alacantina és unes postres molt tradicionals a tot el litoral mediterrani, estil brioix suís, molt similar a les mones i al panquemat.
Sol prendre’s com a esmorzar o berenar al llarg de tot l’any, encara que adquireixen més protagonisme per Setmana Santa.
Hi ha versions amb patata a la massa, tonyes molt més grans i altres decorades amb ametlles; es pot aromatitzar amb taronja, llimona o tarongina, fins i tot hi ha qui les fa amb mantega en lloc d’oli. En teoria, si les decoréssim amb un ou ja no serien tones i passarien a convertir-se en mones de Pasqua, però en qualsevol cas són tota una delícia que conquereix grans i petits.
Los roscos son uno de los muchos dulces tradicionales de Semana Santa en Andalucía. Para los Rosquetes de Cádiz no se necesita más que unos ingredientes básicos como harina, huevo, anís, azúcar, limón, canela y buen aceite, y se cuecen en el horno. Algo de agradecer, pues son más ligeros que las rosquillas fritas cuya masa es muy similar a esta.
Su origen viene de la antigua Roma.
Actualmente existen variantes veganas o sin gluten, utilizando harina de maíz, chufa o garbanzo.
Els Pestiños pertanyen també al grup anomenat postres de paella i són dolços fregitsfets de massa que es van originar a Andalusia i es troben comunament a tot el sud d’Espanya. En general, es condimenten amb llavors d’anís o llavors de sèsam i una vegada fregits, se submergeixen en un xarop a base de mel o s’empolvoren amb sucre.
La seva història és molt antiga. A la Roma clàssica es feia un dolç similar que es prenia a les Saturnàlies. Es deien “frictília”, i es cuinaven amb farina de blat, es fregien en mantega de porc i es banyaven en mel.
Actualment hi ha variants vegetarianes, sense lactosa o sense gluten amb farina de blat de moro, xufa o cigró per a diferents intoleràncies.
Les Flors Manxegues són unes postres de paella dolça a base de farina cuita amb ou, poca sucre i depenent de la variant pot portar llet o no.
És un dolç tradicional de Castella-la Manxa i s’elaboren amarant el motlle de ferro, que els dóna la seva forma barroca característica, a la massa i aquest en ficar-se a l’oli la massa es fregeix. Quan està ben daurada i adherida al motlle es treuen, s’empolvoren i s’arrebossen de sucre, canyella o mel.
El seu origen té un naixement àrab, on són anomenats «nan panjara», i entrarien dins dels anomenats “postres de paella” (llet fregida, torrijas, bunyols, etc.) compten amb una manera de preparació bastant senzill i se solien prendre calents o tebis a les festivitats de Quaresma, Carnaval i Setmana Santa.
Actualment hi ha variants vegetarianes, sense lactosa o sense gluten amb farina de blat de moro, xufa o cigró per a diferents intoleràncies.
La leche frita es un postre de sartén dulce a base de harina cocida con leche y azúcar que se espesa, se corta la masa resultante en porciones y se fríen. Suele servirse de forma habitual como un postre, espolvoreado con azúcar y canela en polvo.
Su origen tiene un nacimiento árabe. Los postres conocidos como “postres de sartén” (leche frita, torrijas, buñuelos, etc.) cuentan con un modo de preparación bastante sencillo y se solían tomar calientes o tibios en las festividades de Cuaresma.
Actualmente existen variantes vegetarianas, sin lactosa o sin gluten con harina de maíz, chufa o garbanzo para diferentes intolerancias.
Las torrijas en nuestro país son típicas en Cuaresma y Semana Santa. ¿Pero sabías que son de origen europeo?
Es una rebanada de pan (habitualmente no del día) que se empapa en leche o vino y, tras ser rebozada en huevo, se fríe en una sartén con aceite. Se endulza con miel, melaza o azúcar y es aromatizada con canela.
La torrija era a comienzos del siglo XVI muy habitual en las tabernas de Madrid y se servía con vasos de vino.
La especia imprescindible es la canela, aunque a veces se le añade también clavo. Aunque es menos habitual, también se les puede añadir al final nata o crema pastelera.
Actualmente se elaboran variedades vegetarianas y veganas que sustituyen la leche de vaca por leche de soja y los huevos por harinas de garbanzo, soja u otras leguminosas.
Sabies que la Quaresma és el període de quaranta dies que van des del Dimecres de Cendre al Diumenge de Rams?
Segles enrere era de compliment obligat realitzar durant la Quaresma els actes de sacrifici i penitència coneguts com a dejuni i abstinència. Durant aquells dies sí que es permetia ingerir algunes petites porcions d’aliments que estiguessin elaborats amb ous, llet (que solia ser d’ametlles, per així no tenir origen animal), farina o mel, i es feia com a aportació energètica, sobretot per a aquells treballadors que havien de suportar unes llargues jornades laborals, amb un sol menjar principal al cos.
Durant els dies de Setmana Santa és molt típic el consum de diferents dolços de la nostra variadíssima gastronomia, tots d’una gran aportació calòrica.
Des de Sweet Annie recorrerem la península d’un extrem a l’altre, per comprovar com a cada província ens trobem amb diferents dolços que es realitzen durant aquestes dates com Torrijas, Bunyols de Quaresma, Arròs amb llet… Us ve de gust provar?
Sabies que consumir una quantitat limitada de sucre és vital perquè reposa els dipòsits glucogen? La carència porta a un estat d’ansietat, tal com es comprova amb les dietes més estrictes.
No obstant això, no cal abusar del sucre refinat, ja que hi ha moltes alternatives més saludables com ara el sucre de coco. Aquest tipus d’alternatives més saludables, cada dia gaudeixen de més presència al món de la pastisseria. I com que a ningú no li amarga un dolç, us recomanem des de Sweet Annie prendre’l amb moderació ja que la principal funció del sucre és proporcionar l’energia que el nostre organisme necessita per al funcionament dels diferents òrgans, com el cervell i els músculs.
Si us resulta interessant, pregunteu pels nostres pastissos més saludables.
En primer lloc, hem de saber diferenciar entre al·lèrgies i intoleràncies.
L’al·lèrgia alimentària és una forma específica d’intolerància a un aliment o un dels components que activa el sistema immunològic. Un al·lergen (proteïna de l’aliment causant, que a la majoria de la gent no produeix reaccions adverses) provoca una sèrie de reaccions en cadena al sistema immunològic, entre elles la producció d’anticossos.
La intolerància alimentària afecta el metabolisme, però no el sistema immunològic del cos. Un bon exemple és la intolerància a la lactosa, que es dóna en certes persones per la manca d’un enzim digestiu anomenat lactasa, que descompon el sucre de la llet.
Des de Sweet Annie intentem aconsellar i oferir als nostres clients múltiples opcions perquè puguin gaudir dels nostres productes, realitzats amb la màxima precaució possible. Això sí, sempre per encàrrec!
Streusel (Migas crujientes) són una especialitat típica de la pastisseria alemanya, que es poden trobar a molts tipus d’elaboracions dolces i que a mi personalment em perden. És que estan tan bons, que què us explicaré. Els qui em coneixeu sabeu que per un bon Streuselkuchen amb fruita mato. ?
Una mica de culturilla sobre aquestes petites molles que tant m’agraden:
Se solen elaborar amb una part de sucre, dues parts de mantega, i tres parts de farina, barrejant tots els ingredients fins aconseguir uns grumolls que s’escampen per sobre d’aquests rics bescuits amb o sense fruites o masses fermentades… per després enfornar-les. El resultat és una superfície cruixent, dolça i simplement riquíssima. A Sweet Annie, un dels nostres pastissos estrella entre els amants de la pastisseria alemanya és el pastís de poma amb Streusel, que un cop enfornada, acabem amb un glacejat de llimona. Aquest pastís de poma té el nom “Tarta Salvador” en honor al meu pare, ja que era el seu pastís favorit.
Tornant amb els Streusel, aquests es poden enriquir amb espècies com la canyella, vainilla, gingebre, cacau o fins i tot amb fruits secs picats o mòlts, aconseguint un sabor més característic segons l’elaboració que acompanyin alhora que potenciant la textura cruixent.
Des de Sweet Annie us convidem a tastar la nostra “Tarta Salvador” o una variant amb massa fermentada la “Coca amb prunes i Streusel”
